Bon any a tothom. Escomencem l’any nou contant-vos la ruta del dia de reis que ferem en bicicleta de muntanya, com tots els anys, i ja és un costum arrelat, el dia de reis està reservat a fer la ruta amb aquest tipus de bicicleta.
De bon matí el dia prometia ser un bon dia, la temperatura a les 8 i mitja ja estava en els dotze graus, així que s’esperava un dia quasi primaveral. Com sempre l’eixida a la plaça del rei Jaume. El grup estava format per Pepe Camallà, Malan, Valentín Gonzàlez, Carlos, Pepelu, Enrique Mantxe, Fèlix, Harrie, Pepe, Macià, Paco Argudo, dos nous fitxatges (Óscar i Xema) i jo( per cert aquest any, per solidaritzar-me amb Malan i Moisés, malgrat que aquest estava malalt, vaig lluir l’antic tratge del club ciclista). L’eixida cap al convent dels frares i des d’ací per la carretera de Pinos cap al camp de tir i la pista forestal de la Solana. Com sempre pujant, i ja sabeu que no hi ha descans fins aplegar al Cau, la roba d’hivern ja sobrava. Dir que la pista està prou bé, però en alguns trams i amb molta pedreta solta, més de quatre hem tingut que posar peu a terra, cosa que en l’argot ciclista s’anomena “esvarar-se.
Després tot baixada fins aplegar a Marnes, en la baixada la primera punxada del dia, sort que Camallà portava càmera de repost i li la va deixar a l’interessat (Xema). Com sempre pugem cap a Bèrnia pel camí que hi ha abans d’aplegar a les escoles de Marnes, en alguns trams d’aquest camí també calia posar peu a terra degut a l’estat pedregós i ser costera amunt. Apleguem al bar del Xapat quasi a les onze, on ens tenen preparada ja la taula amb embotit, picaeta, l’ensalada, carn torrada i el típic herbero que tant ens va agradar l’any passat. Alhora d’esmorzar estava també Valentín Sampedro, que havia vengut amb cotxe i Harrie que va pujar per la carretera de Pinos, doncs abans del camp de tir va fer mitja volta. A les dotze i mitja reprenem la ruta cap a la font de Bèrnia i des d’ací per la senda estreta que baixa cap a les cases de Verdiola. En aquest tram Camallà (per dos vegades) i Pepelu van besar el terra, calia anar molt en compte, doncs la senda a part de ser estreta té molts salts i trams complicats. Però per sort no va ser res greu. També pel camí Xema va rebentar la coberta de la roda de devant i va baixar un bon tram caminant fins la carretera, on va esperar que pujaren amb cotxe per ell.
Enguany en aplegar a la fi d’aquest camí, en comte d’anar per la carretera fins a Pinos, vam fer la ruta pel camí que ens porta fins a l’estret de Cardos i des d’ací fins a les cases de Pinos, on està la casa del Peó, i des d’ací ja tot per la carretera fins a Benissa. L’aplegada a Benissa fou ja passades les dos de la vesprada i a la fi férem 35 quilòmetres.
En el grup comentarem que caldria fer algun dia més d’aquestos en bicicleta de muntanya al llarg de l’any. Cosa a tindre en compte de cara al llibre de rutes de l’any que ve.
Vicent Gandia
Fotos
Macià i Valentin
Malan que s'ha dorm¡¡¡
Quina careta.....
Fabra i la lotería que sempre toca....
Menjar light
Tot un classic per el dia dels reis...
Valen que et conta Malan???
La cama de "Cama".
3 comentarios:
enhorabona per la ruta i vec que és un clàssic i m'encanta la zona de la solana,cau i sobre tot l'antic camí de caballeria que dona a cases de bèrnia,és una preciossitat.
Jo faig mtb i si en feu una altra tal volta la faça amb vosaltres,jo solc anar per la zona de la ràpita,oltà,lleus,etc...per ahí també hi ha bona cosa de pistes,sendes estretes,amples,etc.
Ah per cert,una pregunteta,quin és el camí que esmenteu que dona a l'estret de cardos??
adéu companys
Bo Garrotipadur, el camí que baixa cap a l'estret de Cardos, escomença només baixes de Verdiola i aplegues a la carretera de Pinos a Bernia, en eixe punt hi ha un camí a la dreta que baixa cap a l'estret, i quan arribes baix, pots anar cap a l'estret (uns 300 metres) o bé pujar cap amunt per cami asfaltat fins a la casa que hi ha al costat de la carretera de Pinos on hi ha una capelleta d'un santet o bé, quan escomences a pujar per aquest camí et desvies per el primer camí a la dreta i vas a parar a les cases de Pinos i al bar del peó de Pinos.
Xe, Moissés, tu veus el que passa!!. Si poses al google el titular fabra i la lotera, em pots trobar a plimera plana. Ja et vaig dir que no posares la foto, ara vorás com em claven a mi amb els casos de corrupció del PP. Només em faltava això.
Terra, traga'm!!!
Publicar un comentario