Bon any a tothom. Escomencem l’any nou contant-vos la ruta del dia de reis que ferem en bicicleta de muntanya, com tots els anys, i ja és un costum arrelat, el dia de reis està reservat a fer la ruta amb aquest tipus de bicicleta.
De bon matí el dia prometia ser un bon dia, la temperatura a les 8 i mitja ja estava en els dotze graus, així que s’esperava un dia quasi primaveral. Com sempre l’eixida a la plaça del rei Jaume. El grup estava format per Pepe Camallà, Malan, Valentín Gonzàlez, Carlos, Pepelu, Enrique Mantxe, Fèlix, Harrie, Pepe, Macià, Paco Argudo, dos nous fitxatges (Óscar i Xema) i jo( per cert aquest any, per solidaritzar-me amb Malan i Moisés, malgrat que aquest estava malalt, vaig lluir l’antic tratge del club ciclista). L’eixida cap al convent dels frares i des d’ací per la carretera de Pinos cap al camp de tir i la pista forestal de la Solana. Com sempre pujant, i ja sabeu que no hi ha descans fins aplegar al Cau, la roba d’hivern ja sobrava. Dir que la pista està prou bé, però en alguns trams i amb molta pedreta solta, més de quatre hem tingut que posar peu a terra, cosa que en l’argot ciclista s’anomena “esvarar-se.
Després tot baixada fins aplegar a Marnes, en la baixada la primera punxada del dia, sort que Camallà portava càmera de repost i li la va deixar a l’interessat (Xema). Com sempre pugem cap a Bèrnia pel camí que hi ha abans d’aplegar a les escoles de Marnes, en alguns trams d’aquest camí també calia posar peu a terra degut a l’estat pedregós i ser costera amunt. Apleguem al bar del Xapat quasi a les onze, on ens tenen preparada ja la taula amb embotit, picaeta, l’ensalada, carn torrada i el típic herbero que tant ens va agradar l’any passat. Alhora d’esmorzar estava també Valentín Sampedro, que havia vengut amb cotxe i Harrie que va pujar per la carretera de Pinos, doncs abans del camp de tir va fer mitja volta. A les dotze i mitja reprenem la ruta cap a la font de Bèrnia i des d’ací per la senda estreta que baixa cap a les cases de Verdiola. En aquest tram Camallà (per dos vegades) i Pepelu van besar el terra, calia anar molt en compte, doncs la senda a part de ser estreta té molts salts i trams complicats. Però per sort no va ser res greu. També pel camí Xema va rebentar la coberta de la roda de devant i va baixar un bon tram caminant fins la carretera, on va esperar que pujaren amb cotxe per ell.
Enguany en aplegar a la fi d’aquest camí, en comte d’anar per la carretera fins a Pinos, vam fer la ruta pel camí que ens porta fins a l’estret de Cardos i des d’ací fins a les cases de Pinos, on està la casa del Peó, i des d’ací ja tot per la carretera fins a Benissa. L’aplegada a Benissa fou ja passades les dos de la vesprada i a la fi férem 35 quilòmetres.
En el grup comentarem que caldria fer algun dia més d’aquestos en bicicleta de muntanya al llarg de l’any. Cosa a tindre en compte de cara al llibre de rutes de l’any que ve.
Vicent Gandia
Fotos
Macià i Valentin
Malan que s'ha dorm¡¡¡
Quina careta.....
Fabra i la lotería que sempre toca....
Menjar light
Tot un classic per el dia dels reis...
Valen que et conta Malan???
La cama de "Cama".
