Y volver, volver, volver.......

No és que m'haja fet cantant ara, i per això he deixat la bicicleta una temporada, no. És que tocava tornar de nou, i vaig escollir aquest diumenge per tornar. Estava clar no anava a fer tota la ruta, perquè clar, era llarga, tocava a les set del matí, i ja feia quatre mesos que no tocava la bicicleta.
Vaig eixir a les deu i mitja del matí amb la intenció d'anar a l'encontre del grup. Enseguida que vaig entrar a la Garganta m'en vaig adonar que el vent era de front i anava a patir una miqueta més del necessari. Però en eixir de Gata, em va passar un grupet de sis ciclistes de Gandia (segons posava en la camiseta "Penya no puc més"), i vaig pensar jo, si estos van a Gandia, m'apegue i em costarà menys arribar fins a Oliva, on vaig calcular jo que em trobaria amb el nostre grup. Però clar, no tot es apegar-se, també s'ha de donar-li al pedal. I estos escomençaren en la recta d'Ondara i després el Verger, fins a Oliva a 35 i més Km per hora. Les meues cames no donaven per a més, a la fi, a l'entrada d'Oliva ens vam acomiadar. Jo vaig seguir fins a l'Alqueria de la Comtessa relaxant les cames i on vaig trobar el grup que venia de Barx.
Venien Valentín, Andros, Dani, Peter, Jim, Eric i un altre xic que no vaig ni tindre temps a preguntar-li el nom. A Fèlix i Macià els vaig veure abans, perquè van donar la volta a Gandia.
Em vaig apegar a ells, però tenia clar que no tardaria gens a deixar-los anar-se'n, la velocitat era de 40 per hora, i clar, les meues cames no van tardar gens ni miqueta a dir adeu al grup. A l'eixida de Verger, em vaig deixar anar, escomençava a patir el síndrome d'estar parat durant llarg temps sense tocar la bicicleta. Els vaig dir que anaren que jo ja coneixia el camí de tornada a casa. I el pitjor estava per vindre. A l'entrada de la Garganta, dos calambres, uno en cada cama, les dos cames tieses com a pals de fusta. Tocava baixar de la bici i relaxar les cames. Als deu o quinze minuts escomence a pedalar de nou, fins a l'arribada al polígon industrial de Benissa, de nou dos calambres i de nou tocava baixar de la bicicleta, com vaig poder, perquè no podia ni baixar. A partir d'ahí li vaig posar tot el que tenia, el plat menut (28) i el pinyo més gran (27) i així vaig aplegar a casa, eren les dos i mitja, havia fet 89 KM i vaig treure una mitja de 22 KM/H.
Era tornar a pujar en bici i plorar, però la setmana que ve en vull més. Ens veiem.

Vicent Gandia