Pujada a Bèrnia

El passat 14 de febrer era un dia d'allò més gèlid. Jo eixe dia, la veritat, tenia ganes d'eixir en bicicleta, però el dia d'abans vaig fer guàrdia a l'hospital de Dénia, on tinc encara a mon pare ingressat. I clar, no em trobaba amb ganes d'alçarme de bon matí, i vaig preferir descansar i alçarme més tard que de costum. I per tal d'estirar les cames i canviar una miqueta els ànims, la meua dona i jo, vam agafar els gossos i vam pujar a Bèrnia a pegar una volta per la neu, i de pas, vaig pensar jo, a vore si hi havia algun valent que s'havia decidit a fer la ruta marcada per a eixe dia. Quan ja estavem quasi dalt del port, van passar dos valents, eren Camallà i Pepelu. Aleshores, vaig pensar jo, "tal volta els demés venen darrere o estan esperant als últims que pujen". Però, no. Només hi van ser dos valents els que es van a atrevir a pujar Bèrnia. Dies després parlant amb Pepelu, em deia que Valentín també hi va eixir eixe dia, però no va pujar finalment, també em deia que pujan per Xaló, ja aplegant dalt de tot hi havia gel a la carretera. Realment, hi ha gent que s'ha agafat la preparació de la QH d'enguany amb ganes.

¡Enhorabona als valents del dia!

La foto és d'eixe mateix dia.

Per cert, ja m'han fet iaio, ha sigut una xiqueta i de nom li han posat Roser.

Vicent Gandia